UNA PROPOSTA PER A L’ACORD

PROPOSTA DE SISTEMA ELECTORAL DE REPRESENTACIÓ PROPORCIONAL PERSONALITZADA AJUSTAT A LA REALITAT CATALANA

REPRESENTACIÓ PROPORCIONAL PERSONALITZADA (doble vot)

–       un vot per elegir diputat o diputada de districte uninominal

–       un vot a llista de partit a cada demarcació

QUATRE OBJECTIUS:

–       crear un nombre elevat de districtes uninominals

–       millorar la proporcionalitat de l’actual sistema

–       garantir un adequat equilibri territorial

–       funcionament senzill de cara a l’elector

LA PROPOSTA PER ELEGIR UN PARLAMENT DE 135 ESCONS:

  • es creen 57 districtes uninominals en 7 demarcacions (annex A) més un districte uninominal pels residents a l’exterior.
  • són elegits diputats els 58 candidats que obtenen més vots a cada districte uninominal.
  • es distribueixen 116 escons a partir del recompte nacional de vots aplicant la regla D’Hondt a les forces polítiques que hagin obtingut més del 3% dels vots.
  • els diputats que corresponen a cada força política en funció del seu resultat a nivell nacional es distribueixen entre les respectives llistes de demarcació aplicant el sistema de restes majors als resultats obtinguts per cada partit en cada demarcació (els residents a l’exterior voten el diputat de districte i la llista de la demarcació corresponent al seu darrer lloc de residència a Catalunya).
  • a cada demarcació es resta del nombre total de diputats de cada partit els que ja hagi obtingut per elecció directa en els districtes uninominals. En aquest moment es poden produir ‘escons addicionals’, quan un o més partits obtenen més diputats de districte que el total que els correspondria en una demarcació.
  • s’assigna a continuació un nombre de diputats igual a la diferència entre els 135 (total de diputats que integren el Parlament) i el nombre d’escons que ja han estat assignats (116 + n ‘escons addicionals’). Aquests diputats es distribueixen entre les demarcacions per millorar la representació d’aquelles on s’hagin obtingut menys escons i s’atribueixen als partits aplicant a cada demarcació la regla D’Hondt, corregida per descomptar els ‘escons addicionals’ a les forces polítiques que n’hagin obtingut.

CONSIDERACIONS TERRITORIALS

29 comarques conserven la seva integritat territorial en els nous districtes electorals uninominals. 7 d’elles coincideixen amb un districte (Alt Empordà, Baix Empordà, Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Aran). Es crea un districte electoral per assegurar la representació dels catalans residents a l’exterior.

12 comarques estan dividides entre dos o més districtes electorals. En vuit casos això es deu al reconeixement de comarques naturals i/o a la segregació de la capital, que es constitueix en un districte electoral independent (Tarragonès, Baix Camp, Segrià, Bages, Gironès, La Selva, Maresme i Berguedà). En la resta de casos (Baix Ebre, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Baix Llobregat), la divisió de la comarca es deu a criteris poblacionals.

La nova divisió electoral reconeix les ciutats mitjanes de Catalunya i atorga entre un i dos districtes electorals, en funció de la població, a cada una d’aquestes ciutats. Lleida, Reus, Tarragona, Manresa, Mataró, Girona i Santa Coloma de Gramenet estan representades per un districte electoral (en algunes ocasions el districte abasta també algun municipi veí). Sabadell, Terrassa, L’Hospitalet de Llobregat i Badalona estan representades totes elles per dos districtes electorals (Sabadell-Sud, Sabadell-Nord, Terrassa-Est, Terrassa-Oest, L’Hospitalet-Nord, L’Hospitalet-Sud, Badalona-Est i Badalona Oest-Sant Adrià).

Una de les principals novetats que introdueix aquest sistema electoral és un major equilibri demogràfic en la divisió electoral. La província, utilitzada fins ara com a circumscripció electoral, presenta un desequilibri molt fort a nivell de població que obliga a introduir mecanismes de sobrerepresentació territorial força discutits. La nova divisió electoral trenca la “macrocefàlia demogràfica” de la província de Barcelona i, mantenint mecanismes de protecció de la representació territorial, presenta un equilibri molt més gran.

Les demarcacions electorals es construeixen a partir de l’agregació de districtes electorals, respectant al màxim possible la lògica territorial de les vegueries.